a la pista de la disco m’atreia.

A sis minuts de les nou començaven dinou nits de somnis.

Van ser dinou dies, només dinou!

Un record que el temps no s’endurà.

Tu et quedaves al teu poble, jo tornava al meu.

Vam anar a buscar aquell tren que venia amb retard

Van ser més minuts asseguts junts a l’andana,

segellant uns instants... que mai s’esborraran!

Units per les balades

que ens feien tocar el cel,

jo, un romàntic sense cura,

a cada moment et repetia... t’estimo!

No creies el meu precoç sentiment.

El mar aprovava els nostres primers petons

i ens guaitava passejant agafats de les mans.

Van ser dinou dies, només dinou!

Dinou nits de somnis.

Un record que el temps no s’endurà.

El vint-i-quatre d’aquell mateix agost,

el parc em vestia amb un mantell de tristor,

quan amb veu ferma em vas dir:

"Soc massa jove per viure lligada a una relació"

Et vaig demanar l'últim petó,

em vas contestar: "No m’ho posis més difícil".

Van ser dinou dies, només dinou!

Dinou nits de somnis.

Un record que el temps no esborrarà.

Quaranta-dos anys després, no he volgut

Oblidar aquells detalls. Ja no és per amor,

si no per la marca de dinou dies d'agost...

que mai s’esborraran!